OPCIÓ B
2.1.
A primer cop d'ull, en fem una lectura diagonal, de dreta a esquerra, i en destaca una silueta d'una dona en la foscor d'una nit fracesa de l'any 1933.
El títol ens acaba de donar tota la informació sobre qui és aquesta dona: "Prostituta". L'encuadrament vertical dóna força i pes més a la dreta, ja que segons la llei de terços és on trobem la silueta trepitjant la seva mateixa ombra. Veiem en aquests plans una gradació llumínica, ja que la paret és completament a les fosques, la dona és il·luminada una mica a contrallum, i les botigues les veiem perfectament. La llum que il·lumina la escena deu provindre d'un fanal proper, que està fora de camp, a la dreta de la imatge.
L'autor juga amb la lluminositat i amb els valors semàntics: nosaltres només en veiem el perfil, però la prostituta està perfectament il·luminada al carrer perquè la vegin els seus clients.
Podríem dir doncs, que és una fotografia realista, amb potser crítica social de rerefons, que transmet la sensació de sol·litud, de fredor - ja que per l'abric de la noia deduim que és hivern- i que es situa en un barri fracés brut i potser marginal.
Com que la imatge és en blanc i negre, l'escala de grisos també ens dóna aquesta sensació de fredor.
2.2
L’autor volia registrar una acció espontània, per tant tampoc hi ha hagut un muntatge posterior.
Sabem que ha estat feta amb l’ajuda d’un trípode, les càmeres eren molt grans i pesaven molt , i els fotògrafs havien de portar-lo sempre. L’autor ha tingut cura de l’enquadrament i de l’expressivitat de l’acció del personatge, per tal d’elaborar una imatge inusual d’un fet quotidià en la vida nocturna de París.
La imatge podria considerar-se una crítica a la societat d’aquella època, i podria ser una fotografia pertanyent al corrent realista.
