dimarts, 14 de maig del 2013

Anàlisi imatge. PAU/prova opció B.


OPCIÓ B

2.1. 

A primer cop d'ull, en fem una lectura diagonal, de dreta a esquerra, i en destaca una silueta d'una dona en la foscor d'una nit fracesa de l'any 1933. 
El títol ens acaba de donar tota la informació sobre qui és aquesta dona: "Prostituta". L'encuadrament vertical dóna força i pes més a la dreta, ja que segons la llei de terços és on trobem la silueta trepitjant la seva mateixa ombra. Veiem en aquests plans una gradació llumínica, ja que la paret és completament a les fosques, la dona és il·luminada una mica a contrallum, i les botigues les veiem perfectament. La llum que il·lumina la escena deu provindre d'un fanal proper, que està fora de camp, a la dreta de la imatge. 
L'autor juga amb la lluminositat i amb els valors semàntics: nosaltres només en veiem el perfil, però la prostituta està perfectament il·luminada al carrer perquè la vegin els seus clients. 
Podríem dir doncs, que és una fotografia realista, amb potser crítica social de rerefons, que transmet la sensació de sol·litud, de fredor - ja que per l'abric de la noia deduim que és hivern- i que es situa en un barri fracés brut i potser marginal.
 Com que la imatge és en blanc i negre, l'escala de grisos també ens dóna aquesta sensació de fredor. 


2.2  

L’autor volia registrar una acció espontània, per tant tampoc hi ha hagut un muntatge posterior.
Sabem que ha estat feta amb l’ajuda d’un trípode, les càmeres eren molt grans i pesaven molt , i els fotògrafs havien de portar-lo sempre. L’autor ha tingut cura de l’enquadrament i de l’expressivitat de l’acció del personatge, per tal d’elaborar una imatge inusual d’un fet quotidià en la vida nocturna de París.
La imatge podria considerar-se una  crítica a la societat d’aquella època, i podria ser una fotografia pertanyent al corrent realista.

dimecres, 8 de maig del 2013

prova PAU ex 1

Exercici 1


1.1. La profunditat de camp és la distància i la definició dels diferents objectes de la fotografia en la seva composició. Si l'objecte que està en primer pla està enfocat i l'objecte (o sperie d'objectes) que hi ha darrera estan a prop i desenfocats, hi ha poca profunditat de camp; en canvi, si els objectes anteriors estan molt lluny del primer pla, i enfocats, hi ha molta profunditat de camp.
1.2.  El que fa el diafragma és controlar el pas de la llum a l'hora de pendre una fotografia. Capta la imatge
1.3. El zoom òptic és una lent que es mou endavant i enrere per apropar o allunyar la imatge amb òptiques de manera que treballa sobre la imatge real. En canvi, el zoom digital amplia una part de la imatge pels Pixels.

dijous, 18 d’abril del 2013

Blancanieves

                                                             


Director:  Pablo Berger
Guió: Pablo Berger
Fotografia: Kiko de la Rica (B&N)
Música: Alonso de Villalonga 
País: Espanya
Any: 2012 
Durada: 104 min.



                                                   Análisi narratiu

  Ve a ser la verció   espanyola  del conte popular dels germans Grimm, Blancaneus. 

Folklorica, en blanc i negre i muda, és el que dóna contingut a aquesta pel·lícula. Carmen una nena innocent a qui la seva família intenta protegir de les desgràcies que la petita viu, acaba demostrant la seva valentia quan, a causa d'una amnèsia s'enfronta a al l'ofici que duu escrit a la sang, ja que com el seu pare, es torera.
Encare que la pel·lícula sigui muda, el caràcter dels personatges es eflecteix perfectament en cadascún dels seus actes, ja que l'abundància de símbols avancen el que passarà i ajuden a fer-se una idea dels personatges de la història i l'acció en general.
  El Film comença:amb la mort de la mare, la paràlisi del pare i el seu casament amb la malvada madrastra. La nena, Carmen, viu agena a la situacio dle seu pare, fins que la seva àvia mor.
La pel·lícual dóna un gir argumental quan Carmen ja és gran i el seu pare mor. La madrastra ja no ha d'encarregar-se d'ella i l'envia al bosc perquè un dels seus servents la mati, però només la deixa inconcient i amnèsica.


                                                            Análisi tècnic
 


Rrecuperat i portat des dels anys 20 fins l'actualitat, on la tecnologia cinematogràfica permet fer qualsevol cosas'ha fet aquesta gran obra. El tractament del color, és molt més precís, de manera que un s'adona de la cantitat de matissos d'aquests dos tons, a part del dramatisme que dóna a una pel·lícula així.
Seguint l'estètica anys 20, s'intrudueixen intertítols per aclarir què diuen els personatges. Es segueix la simbologia amb la tendència d'avançar el que passa.
La banda sonora és imprescindible en el cinema mut, aquesta pel·lículan'és un clar exemple. La música, com a ambientació dels espais i de les accions, per anticipar o enfatitzar, pot ser tant diegètica com no diegètica. Els sorolls que poden apareixer i sobretot els silencis, són una part molt important de la banda sonora, que passen desapercebuts en les pel·lícules actuals. 



                                                                                                                  

.           

El cinema soviètic dels anys 20


El cinema soviètic una de les corrents més importants dintre del cinema primitiu amb films com El acorazadi Potemkin (1925)de Sergei Eisenstein; considerat una obra mestra de la historia del cinema
Aquest tipus de cinema és conseqüència directa de la Revolució d’Octubre (segona fase d ela revolució russa social de 1917), gràcies a la qual el nou govern soviètic reconeixia el cinema com un important mitjà de comunicació de masses.
Algunes de les principals figures de la primera época, a part de l’esmentat Eisentein, varen ser directors que han passat a formar part de la història com Lev Kuleshov, Vsevolod Pudovkin o Dziga Vertov. Tots ells es caracteritzen per un mètode de representació no-natural, basat en l’experimentació i la recerca de contruir conceptes amb la utilització del muntatge. Es tracta de films on la subjectivitat cobra una gran importancia, ja sigui amb el guió, com en l’enquadrament que fa la càmera. Eldocumentalisme serà un recurs molt utilitzat per tal de plasmar aquesta subjectivitat, a més d’explotar totes les possibilitats expressives del mitjà, aplicant algunes de les idees del constructivisme pictòric.
 No trobem a Moscú una sala de projeccions en funcionament i no serà fins a finals del 21 . Degut al gran èxit d’aquesta, es va produir un fort estímul a la indústria, principalment reciclant pel·lícules antigues i important gran part del cinema que es feia a Europa i Amèrica. Dos anys més tard, Moscú ja comptava amb més de 90 sales de cinema.
Tot i aquesta revolució cinematogràfica a la URSS durant els anys 20, no hauríem d’oblidar que les produccions fetes durant aquest període estavan limitades a un règim autoritari.
Exemples d'autors de l'època:
 Kuleshov
Vsevolod Pudovkin.

dimecres, 13 de març del 2013

LA NIT DELS NO REIS



Arriba el nadal a la casa on hi viuen tres germans, en Pau, en Sergi i la Clàudia. Son tres joves que creuen firmament en dels tres reis mags d'orient, tot i ser nois adolescents o ja majors d'edat.

Els pares d'aquests no van bé econòmicament. La crisis és un factor que afecta a tothom. Per aquest motiu decideixen explicar als seus la gran veritat sobre aquesta figura dels reis. No els volen decepcionar perquè no han pogut comprar gaires regals i, en aquest cas, es millor comentar el per que d'això.

Arribats al dinar del dia 5 de gener. El pare dels tres germans els hi comenta als joves que és falsa l'existència de Déu. En Pau s'enfada moltíssim, creu que els seus pares els hi estan enganyen i els pren per idiotes sense cor. Una reacció poc esperada pels pares. Amb tot això en Pau, juntament amb el Sergi decideixen marxar de taula. La Clàudia la més gran i la més comprensiva, entén la posició dels pares i desil·lusionada es queda amb el pares. 



En Pau i en Sergi estan fora de sí. Els hi han tret il·lusió més esperada de tot l'any. Però ells segueixen pensen que és una gran mentida i que els seus pares no diuen la veritat. Arriben a una conclusió molt tràgica. Per demostrar-se que els reis existeixen proposen assassinar als pares abans de l'arribada dels reis. D'aquesta manera, convençuts, esperaran l'arribada dels màgics.

Al sopar del dia 5 només hi son els pares i la Clàudia. Aquesta decideix anar a veure als seus germans perquè, d'aquesta manera, entrin en raó. Una vegada està amb ells, fora de casa, els germans expliquen a la germana el seu pla tragèdic. La Clàudia al veure la plena veritat de la proposta cau desesperada i intenta aturar als seus germans. Aquests, armats amb estris del jardí, la lliguen i l'amenacen. 

Quan els pares son al llit, els germans entren a l'habitació i els assassinen. Sense remordiments en Pau i en Sergi se'n van a dormir. La Clàudia, que és fora lligada, aconsegueix sortir. Arriba a casa i decideix que serà ella qui posi els regals sota l'arbre aquesta nit per por de la reacció dels seus germans.


Feina feta en conjunt amb : Àlex Castro, Julia Barbany i Àlex Macías.

Per més imformació: Al blog de l'Àlex Macías: 

http://audiovisualsamacias.blogspot.com.es/2013/03/fitxa-tecnica-la-nit-dels-no-reis.html

Profesor Lazhar


FITXA :

TÈCNICA I ARTÍSTICA


Títol: Profesor Lazhar
Títol original: Monsieur Lazhar
Any de producció: 2011
País de producció: Canadà
Idioma original: Francès
Durada: 94 min.

Direcció: Philippe Falardeau
Guió: Philippe Falardeau  
Producció: Luc Déry, Kim McCraw
Direcció de fotografia: Ronald Plante
Música: Martin León
Muntatge: Stéphane Lafleur
Actors principals: Mohamed Fellag, Sophie Nélisse, Émilien Néron, Danielle Proulx, Brigitte Poupart, Jules Philip

                                               ANÀLISI NARRATIU 
Comença amb el suïcidi d'una mestre d'escola primària, el cos de la qual és descoberta per un alumne seu. 
Per substituir la mestra morta, l'escola contracta a Bachir Lazhar. Un immigrant Algerià d'orígens incerts. Les classes són dificultoses al principi ja que els nens estan incòmodes amb la classe  i amb el mateix professor que duu un ritme d'ensenyament molt diferent al de l'antiga mestre i amb un nivell massa elevat per ells. El professor de seguida entra en el cercle de professorat i els nens fan un augment de rendiment escolar.  Mentrestant es descobreix el motiu pel qual Bachir Lazhar emigra d'Algèria a Canadà en uns judicis, a casa seva va haver-hi un atemptat que va matar la seva dona que és docent, i els seus dos fills, Lazhar a Algèria és funcionari. En aquests judicis Lazhar demana protecció al Canadà.

Segueix la vida  a l'escola i el professor estableix molt bona relació amb  Alice, la seva alumna preferida però hi ha problemes amb altres nens i tensions a la classe. Sobretot amb en Simon, alumne  que troba el cos de la professora.
Lazhar estreny llaços amb una professora on s'hi veu el principi d'un romanç.
El tema del suïcidi es porta en secret a l'escola i és un tema tabú fins que un dia els nens en parlen a la classe i en Simon treu enfora el seu sentiment de culpabilitat per aquest fet ja que explica que va fer córrer el rumor que la professora li havia fet un petó escandalitzant a pares i professorat.

Finalment la directora de l'escola descobreix que Lazhar no és docent i el despedeix, acabant la pel·lícula amb una tendre abraçada entre l'Alice i el professor.

                                                  

                                                 ANÀLISI TÈCNIC
El més destacable d'aquesta pel·lícula són els colors, predominen el cian, el taronja, el blanc, el gris i el vermell fosc.
El taronja era el color de les emocions, el conciliador per tant quan hi ha el suïcidi de la professora pinten la paret de cian, color més fred.
La majoria d'alumnes van de blanc excepte els dos alumnes de família immigrant i en Simon que van de color vermell fosc.
La majoria de la pel·lícula passa a l'hivern, predomina la neu i els colors freds per la seva ferdor, despres veiem colors de primavera, tot va millor.
Els plans de la pel·lícula semblen de documental però en algun moment donat la càmera es posa a l'alçada dels ulls del personatge.

Aquest és el cartell de la pel·licula:

Música diegètica i incidental en el cinema




 Diegètica

La música diegètica és aquella música que està dintre del film i és escoltada per els propis personatges.

 Incidental

La música incidental és aquella que l'espectador no pot saber la seva procedència. La seva font no és natural, és abstracte i els personatges no l'escolten. Aquestes poden representar l'ambient, els sentiments dels personatges, la seva psicologia, etc.

Exemples de moments d'aquestes presències musicals:
ESCENA AMB MÚSICA DIEGÈTICA
La marcha de Howartts

ESCENA AMB MÚSICA INCIDENTAL
Escena final de El senyor dels anells