dimecres, 13 de març del 2013

LA NIT DELS NO REIS



Arriba el nadal a la casa on hi viuen tres germans, en Pau, en Sergi i la Clàudia. Son tres joves que creuen firmament en dels tres reis mags d'orient, tot i ser nois adolescents o ja majors d'edat.

Els pares d'aquests no van bé econòmicament. La crisis és un factor que afecta a tothom. Per aquest motiu decideixen explicar als seus la gran veritat sobre aquesta figura dels reis. No els volen decepcionar perquè no han pogut comprar gaires regals i, en aquest cas, es millor comentar el per que d'això.

Arribats al dinar del dia 5 de gener. El pare dels tres germans els hi comenta als joves que és falsa l'existència de Déu. En Pau s'enfada moltíssim, creu que els seus pares els hi estan enganyen i els pren per idiotes sense cor. Una reacció poc esperada pels pares. Amb tot això en Pau, juntament amb el Sergi decideixen marxar de taula. La Clàudia la més gran i la més comprensiva, entén la posició dels pares i desil·lusionada es queda amb el pares. 



En Pau i en Sergi estan fora de sí. Els hi han tret il·lusió més esperada de tot l'any. Però ells segueixen pensen que és una gran mentida i que els seus pares no diuen la veritat. Arriben a una conclusió molt tràgica. Per demostrar-se que els reis existeixen proposen assassinar als pares abans de l'arribada dels reis. D'aquesta manera, convençuts, esperaran l'arribada dels màgics.

Al sopar del dia 5 només hi son els pares i la Clàudia. Aquesta decideix anar a veure als seus germans perquè, d'aquesta manera, entrin en raó. Una vegada està amb ells, fora de casa, els germans expliquen a la germana el seu pla tragèdic. La Clàudia al veure la plena veritat de la proposta cau desesperada i intenta aturar als seus germans. Aquests, armats amb estris del jardí, la lliguen i l'amenacen. 

Quan els pares son al llit, els germans entren a l'habitació i els assassinen. Sense remordiments en Pau i en Sergi se'n van a dormir. La Clàudia, que és fora lligada, aconsegueix sortir. Arriba a casa i decideix que serà ella qui posi els regals sota l'arbre aquesta nit per por de la reacció dels seus germans.


Feina feta en conjunt amb : Àlex Castro, Julia Barbany i Àlex Macías.

Per més imformació: Al blog de l'Àlex Macías: 

http://audiovisualsamacias.blogspot.com.es/2013/03/fitxa-tecnica-la-nit-dels-no-reis.html

Profesor Lazhar


FITXA :

TÈCNICA I ARTÍSTICA


Títol: Profesor Lazhar
Títol original: Monsieur Lazhar
Any de producció: 2011
País de producció: Canadà
Idioma original: Francès
Durada: 94 min.

Direcció: Philippe Falardeau
Guió: Philippe Falardeau  
Producció: Luc Déry, Kim McCraw
Direcció de fotografia: Ronald Plante
Música: Martin León
Muntatge: Stéphane Lafleur
Actors principals: Mohamed Fellag, Sophie Nélisse, Émilien Néron, Danielle Proulx, Brigitte Poupart, Jules Philip

                                               ANÀLISI NARRATIU 
Comença amb el suïcidi d'una mestre d'escola primària, el cos de la qual és descoberta per un alumne seu. 
Per substituir la mestra morta, l'escola contracta a Bachir Lazhar. Un immigrant Algerià d'orígens incerts. Les classes són dificultoses al principi ja que els nens estan incòmodes amb la classe  i amb el mateix professor que duu un ritme d'ensenyament molt diferent al de l'antiga mestre i amb un nivell massa elevat per ells. El professor de seguida entra en el cercle de professorat i els nens fan un augment de rendiment escolar.  Mentrestant es descobreix el motiu pel qual Bachir Lazhar emigra d'Algèria a Canadà en uns judicis, a casa seva va haver-hi un atemptat que va matar la seva dona que és docent, i els seus dos fills, Lazhar a Algèria és funcionari. En aquests judicis Lazhar demana protecció al Canadà.

Segueix la vida  a l'escola i el professor estableix molt bona relació amb  Alice, la seva alumna preferida però hi ha problemes amb altres nens i tensions a la classe. Sobretot amb en Simon, alumne  que troba el cos de la professora.
Lazhar estreny llaços amb una professora on s'hi veu el principi d'un romanç.
El tema del suïcidi es porta en secret a l'escola i és un tema tabú fins que un dia els nens en parlen a la classe i en Simon treu enfora el seu sentiment de culpabilitat per aquest fet ja que explica que va fer córrer el rumor que la professora li havia fet un petó escandalitzant a pares i professorat.

Finalment la directora de l'escola descobreix que Lazhar no és docent i el despedeix, acabant la pel·lícula amb una tendre abraçada entre l'Alice i el professor.

                                                  

                                                 ANÀLISI TÈCNIC
El més destacable d'aquesta pel·lícula són els colors, predominen el cian, el taronja, el blanc, el gris i el vermell fosc.
El taronja era el color de les emocions, el conciliador per tant quan hi ha el suïcidi de la professora pinten la paret de cian, color més fred.
La majoria d'alumnes van de blanc excepte els dos alumnes de família immigrant i en Simon que van de color vermell fosc.
La majoria de la pel·lícula passa a l'hivern, predomina la neu i els colors freds per la seva ferdor, despres veiem colors de primavera, tot va millor.
Els plans de la pel·lícula semblen de documental però en algun moment donat la càmera es posa a l'alçada dels ulls del personatge.

Aquest és el cartell de la pel·licula:

Música diegètica i incidental en el cinema




 Diegètica

La música diegètica és aquella música que està dintre del film i és escoltada per els propis personatges.

 Incidental

La música incidental és aquella que l'espectador no pot saber la seva procedència. La seva font no és natural, és abstracte i els personatges no l'escolten. Aquestes poden representar l'ambient, els sentiments dels personatges, la seva psicologia, etc.

Exemples de moments d'aquestes presències musicals:
ESCENA AMB MÚSICA DIEGÈTICA
La marcha de Howartts

ESCENA AMB MÚSICA INCIDENTAL
Escena final de El senyor dels anells

El leitmotiv


És un recur molt utilitzat en molts ambits de l'espectecle, sobretot en el cinema.

És un tema musical recurrent en una composició i, d'aquesta manera, és un motiu molt destacat en tota l'obra. Molt característic en l'obra cinematogràfica. 
Aquest leitmotiv fa que s'identifiqui amb molt poder el personatge, lloc, gènere, entre d'altres, que vulguir expressar. És recurs molt utilitzat, sobretot, a les bandes sonores de les pel·licules de moltes  de les grans produccions. Un exemple el podem tenir a la película de Jaws (Steven Spilberg) amb el clàssic movimet mel·lòdic, que fa que savem que en aquest moment apareix el teuró. O també es realaciona amb les conegudes trompetes de 007, Psikosis (Alfred Hitchcock).


Aquí, per ejemple, en el minut 0.19 es pot observar bé aquest efecte sonor.
http://www.youtube.com/watch?v=2I91DJZKRxs

Free cinema



La nouvelle vague francés i la recció contra l'artificialitat de Hollywood, van fer que l'indústria cinematogràfica britànica comencès a renovar-se, va impulsar escriptors realistes com John Osborne, creant una corrent basada en el realisme social britànic a finals dels anys 50 questions sobretot dures amb el moment,la (misèria britànica) el free cinema, de la que actualment encara en queden restes.

Aquesta tendència era defensada per importants crítics de revistes com i per autors teatrals com Tony Richardson. Aquest autor, i un altre dels fundadors de "Sequence" van escriure articles i rodar documentals i pel·lícules amb missatges clars i directes, com Sábado noche domingo mañana (1960) oMomma don't allow (1952-55)
Directors importants d'aquest corrent sobretot els anys 80 van ser  Ken Loach i Steven Fears.

Nouvelle Vague



Moviment aparegut a França al final dels anys 1950. 
El terme apareix sota la ploma de Françoise Giroud.

Les característiques:

-Molta cultura cinematogràfica en les pel·lícules
-Defendre el cinema nord-americà i també el realista com ara el cinema de Jean Renoir
-Eren uns veritables aferris al cinema proposat per Orson Welles 
-A les pel·lícules es tractava la condició humana fora de L'àmbit social de la burgesia de postguerra
-Els autors consideraven el cinema con una especie de auto-coneixement personal. Això fa que apareguin moltes referencies personals dels directors

En aquest corrent es treballa amb material no professional com ara amb càmeres de 8 o 16mm, també hi havia absència de llum artificial en les seves pel·lícules i com no, la càmera, a l'ombro! No feia falta muntar grans escenografies. Tot això plegat li donava un toc d'estil 'reportatge'. A més, les tomes eren llargues i aporten un nou us de la fotografia en blanc i negre.

La contribució de la nouvelle vague va suposar una renovació en el llenguatge cinematogràfic de l'època. 

Alguns dels autors d'aquest moment:

 François Truffaut
Jean-Luc Godard
 Jacques Rivette