dimecres, 27 de febrer del 2013

Anàlisis de: La parte de los ángeles (2012)





-Director: KEN LOACH
-Guió: PAUL LAVERTY 

Ken Loach és un director anglès que va començar la seva trajectòria com a director de teatre i cinema. Els anys 70 va començar fent reportatges crítics, criticava la societat i la política del Regne Unit, més tard fent cinema social.
Barreja tot sovint, el cinema documental amb diversos gèneres.

ESCENARIS


El rodatge es va dur a terme a Glasgow la Sala de justícia, centre de la ciutat, East End, Edimburg on es fa la reunió de whisky i “Balblair Distillery” Dornoch Firth i les terres altes.

PERSONATGES


Per mostrar la desigualtat i els problemes socials, els protagonistes són de classes baixes.
Dins el seu repertori, no tots els actors són professionals; per exemple, l’educador Harry i en Willy, eren els dos actors professionals, per guiar l’acció dramàtica. També treballa sobre improvitzacions per trobar reaccions més naturals i autèntiques.

Robbie            PAUL BRANNIGAN

Leonie        SIOBHAN REILLY
Harry         JOHN HENSHAW
Albert         GARY MAITLAND
Rhino         WILLIAM RUANE
Mo              JASMIN RIGGINS
Willy           SCOTT DYMOND

Clancy       SCOTT KYLE



-La trama d'aquest film es quan a Glasgow, el jove Robbie agafa en braços el seu fill recent nascut, Luke, se sent molt commogut i jura que el seu fill no haurà de portar la vida que ell ha portat, plena de dificultats i atrapada pels delictes que va cometre en el passat.
En els serveis a la comunitat, Robbie coneix Rhino, Albert i Mo, junatment amb en Harry, l'educador que se'ls ha assignat, que es converteix per a tots ells en el seu nou mentor per iniciar-los en secret en l'art del whisky.
Robbie descobreix que té un veritable talent de degustador, i molt aviat és capaç d'identificar les bótes dels destil·lats més cars.
Juntament amb els seus tres companys, Robbie convertix aquest do en una estafa, en una etapa més de la seva vida de petits delictes i de violència, però decideix transformar-lo en un nou futur, ple de promeses per la seva xicota i el seu fill.

Hi ha molts temas en aquest film. El principal podríem dir que és la oportunitat de canviar, de sortir endavant de les situacions difícils. Mostren la realitat actual pels joves, on és molt difícil trobar feina.
El conflicte intern per autocontrolar-se i respectar la promesa de no recaure en la violència també és un tema important.
Utilitzen l’argument universal de “Romeu i Julieta” per estructurar la trama amorosa del protagonista i la seva companya; ja que la família de la noia no acceptava el Robbie.

Història del còmic



 Aquestes publicacions, que van començar a editar-se a França a partir del 1820, es caracteritzaven per la narració de petits contes i aventures il·lustrades, però que ha diferencia de la historieta, els textos no s'incloïen dins del dibuix, sinó que es posaven al peu del gravat per anar explicant-lo. Tot hi així, la història del còmic s'ha relacionat més amb la de l'impremta i la caricatura.
El còmic, que neix casi bé al mateix temps que el cinema, aviat desenvoluparà el seu particular llenguatge dels icones i, les primeres vinyetes, totes de la mateixa mida i amb els textos al peu del gravat o, poc sovint, incloses en el dibuix, seran substituïdes per vinyetes de diferents mides i, sobretot, evolucionaran ràpidament les maneres i abast dels textos més tard s'inclouran en els globus o bafarades. La seva particular forma, juntament amb la mida i dibuix de les lletres, fan, per si sol, tota una manera d'expressió independent. L'us de onomatopeies, escrites en lletra gran, certs símbols ja universalment acceptats (com una serra tallant un tronc per indicar son o una bombeta encesa per indicar que el personatge ha tingut una idea) tenen un abast comunicatiu que, difícilment pot aconseguir una altre mitjà de comunicació. Inicialment aquestes tires tenen caràcter còmic, d'aquí el nom: comic-strip.