Blancanieves

                                                             

Director:  Pablo Berger
Guió: Pablo Berger
Fotografia: Kiko de la Rica (B&N)
Música: Alonso de Villalonga 
País: Espanya
Any: 2012 
Durada: 104 min.



                                                   Análisi narratiu
  Ve a ser la verció   espanyola  del conte popular dels germans Grimm, Blancaneus. 
Folklorica, en blanc i negre i muda, és el que dóna contingut a aquesta pel·lícula. Carmen una nena innocent a qui la seva família intenta protegir de les desgràcies que la petita viu, acaba demostrant la seva valentia quan, a causa d'una amnèsia s'enfronta a al l'ofici que duu escrit a la sang, ja que com el seu pare, es torera.
Encare que la pel·lícula sigui muda, el caràcter dels personatges es eflecteix perfectament en cadascún dels seus actes, ja que l'abundància de símbols avancen el que passarà i ajuden a fer-se una idea dels personatges de la història i l'acció en general.
  El Film comença:amb la mort de la mare, la paràlisi del pare i el seu casament amb la malvada madrastra. La nena, Carmen, viu agena a la situacio dle seu pare, fins que la seva àvia mor.
La pel·lícual dóna un gir argumental quan Carmen ja és gran i el seu pare mor. La madrastra ja no ha d'encarregar-se d'ella i l'envia al bosc perquè un dels seus servents la mati, però només la deixa inconcient i amnèsica.

                                                            Análisi tècnic
 

Rrecuperat i portat des dels anys 20 fins l'actualitat, on la tecnologia cinematogràfica permet fer qualsevol cosas'ha fet aquesta gran obra. El tractament del color, és molt més precís, de manera que un s'adona de la cantitat de matissos d'aquests dos tons, a part del dramatisme que dóna a una pel·lícula així.
Seguint l'estètica anys 20, s'intrudueixen intertítols per aclarir què diuen els personatges. Es segueix la simbologia amb la tendència d'avançar el que passa.
La banda sonora és imprescindible en el cinema mut, aquesta pel·lículan'és un clar exemple. La música, com a ambientació dels espais i de les accions, per anticipar o enfatitzar, pot ser tant diegètica com no diegètica. Els sorolls que poden apareixer i sobretot els silencis, són una part molt important de la banda sonora, que passen desapercebuts en les pel·lícules actuals. 


                                                                                                                  

.           

El cinema soviètic dels anys 20

El cinema soviètic una de les corrents més importants dintre del cinema primitiu amb films com El acorazadi Potemkin (1925)de Sergei Eisenstein; considerat una obra mestra de la historia del cinema

Aquest tipus de cinema és conseqüència directa de la Revolució d’Octubre (segona fase d ela revolució russa social de 1917), gràcies a la qual el nou govern soviètic reconeixia el cinema com un important mitjà de comunicació de masses.

Algunes de les principals figures de la primera época, a part de l’esmentat Eisentein, varen ser directors que han passat a formar part de la història com Lev Kuleshov, Vsevolod Pudovkin o Dziga Vertov. Tots ells es caracteritzen per un mètode de representació no-natural, basat en l’experimentació i la recerca de contruir conceptes amb la utilització del muntatge. Es tracta de films on la subjectivitat cobra una gran importancia, ja sigui amb el guió, com en l’enquadrament que fa la càmera. Eldocumentalisme serà un recurs molt utilitzat per tal de plasmar aquesta subjectivitat, a més d’explotar totes les possibilitats expressives del mitjà, aplicant algunes de les idees del constructivisme pictòric.

 No trobem a Moscú una sala de projeccions en funcionament i no serà fins a finals del 21 . Degut al gran èxit d’aquesta, es va produir un fort estímul a la indústria, principalment reciclant pel·lícules antigues i important gran part del cinema que es feia a Europa i Amèrica. Dos anys més tard, Moscú ja comptava amb més de 90 sales de cinema.

Tot i aquesta revolució cinematogràfica a la URSS durant els anys 20, no hauríem d’oblidar que les produccions fetes durant aquest període estavan limitades a un règim autoritari.

Exemples d'autors de l'època:

 Kuleshov

Vsevolod Pudovkin.