Nouvelle Vague

Moviment aparegut a França al final dels anys 1950. 

El terme apareix sota la ploma de Françoise Giroud.

Les característiques:

-Molta cultura cinematogràfica en les pel·lícules
-Defendre el cinema nord-americà i també el realista com ara el cinema de Jean Renoir
-Eren uns veritables aferris al cinema proposat per Orson Welles 
-A les pel·lícules es tractava la condició humana fora de L'àmbit social de la burgesia de postguerra
-Els autors consideraven el cinema con una especie de auto-coneixement personal. Això fa que apareguin moltes referencies personals dels directors

En aquest corrent es treballa amb material no professional com ara amb càmeres de 8 o 16mm, també hi havia absència de llum artificial en les seves pel·lícules i com no, la càmera, a l'ombro! No feia falta muntar grans escenografies. Tot això plegat li donava un toc d'estil 'reportatge'. A més, les tomes eren llargues i aporten un nou us de la fotografia en blanc i negre.

La contribució de la nouvelle vague va suposar una renovació en el llenguatge cinematogràfic de l'època. 

Alguns dels autors d'aquest moment:

 François Truffaut
Jean-Luc Godard
 Jacques Rivette

Anàlisis de: La parte de los ángeles (2012)

-Director: KEN LOACH
-Guió: PAUL LAVERTY 

Ken Loach és un director anglès que va començar la seva trajectòria com a director de teatre i cinema. Els anys 70 va començar fent reportatges crítics, criticava la societat i la política del Regne Unit, més tard fent cinema social.
Barreja tot sovint, el cinema documental amb diversos gèneres.

ESCENARIS


El rodatge es va dur a terme a Glasgow la Sala de justícia, centre de la ciutat, East End, Edimburg on es fa la reunió de whisky i “Balblair Distillery” Dornoch Firth i les terres altes.

PERSONATGES


Per mostrar la desigualtat i els problemes socials, els protagonistes són de classes baixes.
Dins el seu repertori, no tots els actors són professionals; per exemple, l’educador Harry i en Willy, eren els dos actors professionals, per guiar l’acció dramàtica. També treballa sobre improvitzacions per trobar reaccions més naturals i autèntiques.

Robbie            PAUL BRANNIGAN

Leonie        SIOBHAN REILLY
Harry         JOHN HENSHAW
Albert         GARY MAITLAND
Rhino         WILLIAM RUANE
Mo              JASMIN RIGGINS
Willy           SCOTT DYMOND

Clancy       SCOTT KYLE

-La trama d'aquest film es quan a Glasgow, el jove Robbie agafa en braços el seu fill recent nascut, Luke, se sent molt commogut i jura que el seu fill no haurà de portar la vida que ell ha portat, plena de dificultats i atrapada pels delictes que va cometre en el passat.
En els serveis a la comunitat, Robbie coneix Rhino, Albert i Mo, junatment amb en Harry, l'educador que se'ls ha assignat, que es converteix per a tots ells en el seu nou mentor per iniciar-los en secret en l'art del whisky.
Robbie descobreix que té un veritable talent de degustador, i molt aviat és capaç d'identificar les bótes dels destil·lats més cars.
Juntament amb els seus tres companys, Robbie convertix aquest do en una estafa, en una etapa més de la seva vida de petits delictes i de violència, però decideix transformar-lo en un nou futur, ple de promeses per la seva xicota i el seu fill.

Hi ha molts temas en aquest film. El principal podríem dir que és la oportunitat de canviar, de sortir endavant de les situacions difícils. Mostren la realitat actual pels joves, on és molt difícil trobar feina.
El conflicte intern per autocontrolar-se i respectar la promesa de no recaure en la violència també és un tema important.
Utilitzen l’argument universal de “Romeu i Julieta” per estructurar la trama amorosa del protagonista i la seva companya; ja que la família de la noia no acceptava el Robbie.

Història del còmic

 Aquestes publicacions, que van començar a editar-se a França a partir del 1820, es caracteritzaven per la narració de petits contes i aventures il·lustrades, però que ha diferencia de la historieta, els textos no s'incloïen dins del dibuix, sinó que es posaven al peu del gravat per anar explicant-lo. Tot hi així, la història del còmic s'ha relacionat més amb la de l'impremta i la caricatura.

El còmic, que neix casi bé al mateix temps que el cinema, aviat desenvoluparà el seu particular llenguatge dels icones i, les primeres vinyetes, totes de la mateixa mida i amb els textos al peu del gravat o, poc sovint, incloses en el dibuix, seran substituïdes per vinyetes de diferents mides i, sobretot, evolucionaran ràpidament les maneres i abast dels textos més tard s'inclouran en els globus o bafarades. La seva particular forma, juntament amb la mida i dibuix de les lletres, fan, per si sol, tota una manera d'expressió independent. L'us de onomatopeies, escrites en lletra gran, certs símbols ja universalment acceptats (com una serra tallant un tronc per indicar son o una bombeta encesa per indicar que el personatge ha tingut una idea) tenen un abast comunicatiu que, difícilment pot aconseguir una altre mitjà de comunicació. Inicialment aquestes tires tenen caràcter còmic, d'aquí el nom: comic-strip.

Cinema. Corrents/ Cinema d'autor

El cinema d'autor és el cinema en el qual el director té un paper preponderant en basar normalment en un guió propi, realitza la seva obra al marge de les pressions i limitacions que implica el cinema dels grans estudis comercials, la qual cosa li permet una major llibertat a l'hora de plasmar els seus sentiments i inquietuds en la pel · lícula. Al cinema d'autor, l'autor és normalment identificable o recognoscible per alguns trets típics en la seva obra.
El cinema d'autor és aquell en el qual el director plasma la seva visió particularíssima, no només del setè art, sinó del món on viu, o del que vol criticar o enaltir, o bé, dóna un tractament sui generis a altres obres o temes molt utilitzats o de moda en els mitjans massius de comunicació (televisió, internet, cinema, teatre ...). Gairebé sempre són films que únicament alguns entenen, accepten i els generen grat, però sempre conviden a la reflexió ia la crítica, a més, molts altres autors els utilitzen com a paradigma i perduren en el temps en la consciència col · lectiva de l'espectador.
Exemples de directors en aquest àmbit:

-Alfred Hitchcock
 -Alain Reisnais
 - Claude Chabrol
 -Billy Wilder
 - Jean-Luc Godard

Ressenya - Anunci MARTINI Gold

http://www.youtube.com/watch?v=w0qtLMD2ots

Ara la nova campanya publicitària de MARTINI GOLD juntament amb Dolce & Gabbana, l'anunci està dirigit per Jonas Akerlund, director preferit de Madonna i Lady Gaga, les estrelles de Monica Bellucci i compta amb una referència de rendiment Domenico Dolce i Stefano Gabbana.  

El comercial va ser filmat als carrers i places de Roma, que s'inspira en l'estil icònic del cinema de Fellini. En el comercial els homes se senten atrets per la bellesa i l'encant de la dona misteriosa, i són captivats per la preciosa ampolla d'or de MARTINI GOLD, que porta a la seva bossa. Com sempre un anunci de martini no ens deixa indiferents, jugant amb la precisió, elegancia i el glamur. 

Sens dubte un dels millors anuncis de l'any.

Anàlisi anuncis

Juntament amb Carlos Ulloa : http://carlosum.blogspot.com.es/

ANUNCI BÓ: http://www.youtube.com/watch?v=psq0xlDDX_0

Dades Generals;

Aquest anunci no és de cap producte, si no d'una organització australiana anomenada ChildFriendly.
Està composat per petites escenes en les que es veu a un fill o filla fent el mateix que el seu pare o mare. Ens ha cridat l'atenció perquè actualment segueixen passant aquestes accions, en les que els fills volen actuar igual que els seus pares i no ens adonem que el que fem malament després ells poden tornar-ho a fer.

Imatge;

A la introducció de l'anunci trobem plans que segueixen la llei dels 4 segons, amb una música d'acompanyament tranquila (guitarra i veu). Al desenvolupament l'anunci agafa més força i trobem plans ràpids que canvien constantment, donant-nos una sensació de nerviosisme, aquí la música és la mateixa d'abans però s'afegeix el baix i la bateria (dóna més consistència). Finalment trobem un últim pla que és un zoom-in lent i didàctic. Abunden els primers plans, els plans generals i els americans.   
Son plans diferents, tenen relació entre ells ja que plasmen la mateixa idea de la imitació dels fills però en conjunt no fan una història.
Trucs i efectes especials que s'utilitzen: el moment de quan la nena esta fumant, que té el cigarret a la mà...

El ritme de la succeció de les imatges es normal, a alguna varia una mica, cap a un ritme més lent (com per exemple el moment de les pedres cap al gos, o el moment final quan el pare i el fill dónen el cop de puny) o més ràpid (com per exemple el moment de la mare i el fill al cotxte).
El color no exerceix un paper important en aquest anunci.

Figures retòriques: 

Es pot veure que no apareix cap personatge conegut.
Les imatges de l'anunci si que proporcionen una bona informació del producte, perque mostra que passa quan els petit imiten els seus adults (amb exageracions, està clar)

So;

No apareix cap diàleg ni cap veu en off, en canvi si que apareix text escrit. Al final de l'anunci es mostren les frases "Children see, children do" i per últim la frase "Make your influence positive" acompanyada del logo de la organitació i la seva pàgina web més abaix.

Durant l'anunci apareix una banda sonora, que acompanya les imatges i també ajuda a interpretar el seu missatge, a donar més força i més emoció a l'anunci. Apareixen diàlegs entre els personatges en alguna escena (per exemple el moment de la mare i el fill al cotxe, o el del pare i el fill cridant a l'home de la tintoreria).  A les escenes que no apareixen diàlegs i ha silencis per donar més importancia al context.

Finalitat de l'anunci;

Aquest anunci va dirigit a persones de, podem dir des de 15 anys, però més destacat per a persones amb fills o filles. Ja que l'anunci tracta de fer veure que és el que passaria si no tinguessim visió pel que fem nosaltres i que poden aprendre els nostres fills imitant-nos.
Es podria emitir en un horari més cap al vespre, a partir de les 21:00h o 22:00h.
L'anunci és realista, mostra la realitat que es viu a molts racons del món.

Tota la informació que hi apareix es una bona informació ja que et fa pensar en la nostra manera d'actuar i com ens veuen els nostres menors, i que hem de fer al respecte per poder cambiar això, per a que els nostres fills no puguin cometre els errors que poguem tenir nosaltres.

ANUNCI IMATGE BÓ:

http://www.google.es/imgreshl=en&biw=910&bih=444&tbm=isch&tbnid=XPeFYD4TOFne3M:&imgrefurl=http://4copas.com/es/prensa&docid=_zL81XRq6LqeNM&imgurl=http://4copas.com/local/AnuncioPeriodFinal.jpg&w=3437&h=3615&ei=A_NtUN3tLYOIhQep2YGIDA&zoom=1&iact=rc&dur=417&sig=116068781942411344458&page=1&tbnh=112&tbnw=106&start=0&ndsp=14&ved=1t:429,r:1,s:0,i:71&tx=36&ty=23

En aquest anunci es pretén vendre una marca de tequila que es diu Tequila 4 copas.
El primer que crida l'atenció és la marca del producte, situada a la part superior esquerra. En segon lloc ens ficem en l'ampolla, amb el seu color blavós fosc, que li dona un més seriós i elegant. Per últim ens fixem en l'eslogan, situat a la part central, que diu: "El mejor tequila también es orgánico".
A la part inferior apareixen els representants i els patrocinadors del producte.
Pot ser el posar el color blau a l'ampolla de tequila, no està del tot encertat, ja que el blau es podría associar a la ginebra i a la tequila seria el groc.
Tot i així és un bon anunci publicitari, et ven molt bé el producte deixan-te amb les ganes d'un bon tequila.

Adressa del blog: trevall 3r trimestre d'audiovisuals i TR (Alex M i Adrian G)

Adressa del Blog:
http://baterfliesproductions.blogspot.com.es