Aquestes publicacions, que van començar a editar-se a França a partir del 1820, es caracteritzaven per la narració de petits contes i aventures il·lustrades, però que ha diferencia de la historieta, els textos no s'incloïen dins del dibuix, sinó que es posaven al peu del gravat per anar explicant-lo. Tot hi així, la història del còmic s'ha relacionat més amb la de l'impremta i la caricatura.
El còmic, que neix casi bé al mateix temps que el cinema, aviat desenvoluparà el seu particular llenguatge dels icones i, les primeres vinyetes, totes de la mateixa mida i amb els textos al peu del gravat o, poc sovint, incloses en el dibuix, seran substituïdes per vinyetes de diferents mides i, sobretot, evolucionaran ràpidament les maneres i abast dels textos més tard s'inclouran en els globus o bafarades. La seva particular forma, juntament amb la mida i dibuix de les lletres, fan, per si sol, tota una manera d'expressió independent. L'us de onomatopeies, escrites en lletra gran, certs símbols ja universalment acceptats (com una serra tallant un tronc per indicar son o una bombeta encesa per indicar que el personatge ha tingut una idea) tenen un abast comunicatiu que, difícilment pot aconseguir una altre mitjà de comunicació. Inicialment aquestes tires tenen caràcter còmic, d'aquí el nom: comic-strip.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada